fer pudor ferumejar tufejar fer olor de resclosit fer una pudor que empesta pudir més que una guilla pudir com carn de vas(Alc.) saber(intr.), fer tal o tal olor. Aquest llard sap a ranci. empestar(intr.). Feia una pudor que empestava. empudegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

avorrívol execrable abominable ominós detestable odiós fer tres coses(fam. Alc.). Al·lusió a l'expressió fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor, que també s'usa en aquesta forma completa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudóso pútid fètido fetorós pestilento pestilencial pestífer virós mefític, de pudor danyosa per a la salut. nidorós, que fa pudor de matèria animal corrompuda. nauseabund Cp. tufejant, empudegador Ant. Olorós. Inodor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 pestilència plaga glànola(malaltia) 2 pudor. 3 abundància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

senzillesa humilitat (En el sentit de pudor o honestedat és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 fer (o causar) fàstic (o ois) fastiguejar girar el ventrell(una cosa, a algú) fer pudor(a algú, tal o tal cosa) fer tres coses. També s'usa la frase completa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor. 2 (En física) repel·lir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bavor bafor bafada bavarada o bafarada bravada vaporada 2 Aire pudent. tuf aléo alenada pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

decòrum modèstia(en els costums, en la continença) pudor honestedat pudicíciao pudicitat, íd. vergonya dignitat correcció Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desatent descortès(->) impudent, greument desconsiderat, amb menyspreu, sense pudor. egoista grollero grosser indelicat sense tacte Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fig.) donar mala vida(a algú) donar destret(a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li(a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor(a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer [...]